L’altre dia, revisant les piulades en BTT, vaig trobar la pujada a Sant Mamet, una pista de 15km de pujada i 15 de baixada que ens regala unes vistes fantàstiques del Pirineu i de la vall lleidetana. Un lloc únic, tranquil i solitari que no es pot deixar a l’oblit.
Diumenge a part de fer un temps d’escàndol ideal per fer qualsevol cosa fora de casa, vam encertar de ple l’anar a Sadernes a “jugar” a escalar amb els nens.
Hi ha una placa farcida de vies, enfocada a la iniciació, que és una meravella per estirar cordes i asegurar en top a qualsevol que vulgui provar un budrier, així doncs, cap allà amb els més petits, és al costat de l’aparcament amb lo que t’estalvies l’aproximació i així els més petits van poder estrenar els “peus de gat” de Reis.
Us indico un enllaç dels “Amics de Talaixà” amb el mapa dels sectors d’escalada, si no m’he equivocat diria que al que vam anar és el 15. Aprofiteu per mirar la web hi ha un munt de propostes a fer per l’Alta Garrotxa.
http://www.amicsdetalaixa.org/imax/planol%20escalada_sense%20text_ag204.pdf
Ferrada Urquiza-Olmo (dificultat 3 de 5) al Montsec d´Ares
Aquesta és la ferrada que cal fer per anar a peu de la ferrada Urquiza-Olmo segona part (MD. Dificultat 4 de 5) i a la ferrada Feliz Navidad (ED. Dificultat 5 de 5)
Punt d’inici
Aparcament de la Pertusa. Abans d’arribar al poble d’Àger, ens desviem cap al poble de Corcà i una vegada passat el poble, continuem la pista cap a la Pertusa.
Des de l’aparcament, continuem a peu pel camí que surt a la dreta. Quan portem 10’ caminant, ens trobem una cruïlla amb un rètol a la dreta amb el nom de la ferrada i unes marques blanques amb una rodoneta en mig vermella.
Les marques ens porten, després de caminar 20’ a un barranc en el qual trobem un primer pas que podria estar patinós si està mullat.
La ferrada té un recorregut amb algun tram llarg de peus d’esglaó a esglaó pero en general es fa bé.
Si es va amb nens, aquests han d’estar acostumats a fer ferrades perquè no és tan fàcil com la Teletubbies.
Descens:
Hi ha resenyes que recomanen fer rapel però nosaltres vam optar per baixar caminant.
Remontar el barranc de Pardina fins la capçalera, sota el castell de St. Llorenç, travessar el barranc a la dreta, seguint un corriol que surt a una pista d’uns 3 mts d’amplada que l’haurem de seguir avall fins trobar una fita a l’esquerra amb marques de color verd que ens portarà per un unic sender fins al mateix poble de Corçà. Una vegada al poble, caminarem cap a la pista per recollir el cotxe (20′). Si anem amb dos cotxes, un el podem deixar aquí i un alte a l’aparcament de La Pertusa.
Temps de recorregut:
aparcament a peu de ferrada: 30’
ferrada: 1.30h
descens a peu: 1.30h
Diumenge 19 de febrer vam realitzar el monogràfic de canals de neu, al Gra de Fàjol petit, a la canal occidental. Vam tenir un bon dia i tot va anar rodó. Al final de la jornada ens vam reunir per prendre unes birretes. 17 participants amb tota la ilusió del món.
Fins a la pròxima!!
Podeu veure les fotos AQUÍ
Ens hem reunit algunes de les components de la Primera Expedició Femenina de DonaAlpina per començar a lligar els detalls de la expedició a l’Elbrus que es farà al juliol de 2012.
Diumenge 12 de febrer de 2012 vam assistir al curs d’escalada en gel organitzat per Donaalpina. Els monitors van ser en Miquel i en Jordi de http://www.escalas-o-caminas.com.
A les 8 del matí, a -9 graus al parking del Mirador del Gressolet, ens vam arreplegar tots els assistents i vam fer l’aproximació a les cascades de gel per camí, amb passamans i uns rappels.
El grup es va dividir en dos: els ja ‘iniciats’ a la disciplina i els ‘novatos’.
Vam poder practicar progressió amb crampons pel gel, col·locació de crampons i piolet, instal·lació de cargols de gel, asseguraments amb abalakov i, sobretot, cascades de gel, ja que s’havien d’escalar totes les que vam baixar fent rappel.
Sortida d’uns 13 km i 1.200m de desnivell, tècnicament fàcil i amb molt bones vistes.
Fins la pujada al Castanesa vam fer servir raquetes i després grampons. Si es puja només al Castanesa és un pic ideal per fer-lo amb esquís també.
La ruta comença en un aparcament d’on surt la pista a la cabana d’Ardones, una mica més enllà del poble de Cerler. Un cop assolit el Castanesa es continua per la carena, ampla i còmoda, fins els altres pics. Si mireu el mapa veureu que de les Roques Trencades a l’Estibafreda vam deixar la carena una estona, però hi ha un tram força obert on s’acumula molta neu que convindria evitar, així que recomano pujar i tornar a resseguir la carena (mireu la tercera foto).
Si algú vol el track el trobareu penjat al wikiloc.
Avui és una piulada que se’m fa estranya.
Hi he posat molta il.lusió i energia en aquest projecte. La web ja està muntada i a moltes ens serveix, per mi és un objectiu complert.
Espero que vosaltres en traieu moltes coses positives, per la meva part us asseguro que sí.
Ahir vam ser al Pedraforca fent una cascada de gel amb dues companyes. Amb una ja fa temps que compartim aventurilles a la muntanya, i a l’altra l’hem conegut fa poc a través de la web.
Qui no es veu per pujar de primera ho fa de segona, una tiba més, l’altra explica xorrades a la reunió per “fer unes risas”, jo encara estic aprenent com es posa un cargol i acabo de descobrir que existeixen les coliflors de gel… Acabem ja de nit, caminant amb el feliç tintineig del material… parlant de quina serà la següent…
Aquest és per mi l’autèntic esperit pel que va néixer DonaAlpina…
(http://donaalpina.cat/quisom/quisom.htm)
D’altres objectius o propòsits jo no els comparteixo i per mi ara ja ha esdevingut un tema d’ètica personal.
Al final, l’important és ser feliç en allò que es fa.
Ens seguim veient a la muntanya, probablement em trobareu feliçment despentinada.
Gràcies a totes i a tots!!
Marta
pistatxet@gmail.com