3 i 4 de març de 2012. Objectiu: Canal NO de la Forcanada. Desnivell acumulat:  3.840m

Dissabte 3 de març: 9 del matí. Recullo la Carme i a en Carles per a prop de Balaguer i em convida a un cafetó,  repassem la ruta que volem fer en el mapa i, entusiasmats, iniciem el viatge cap a la població francesa d’Es Bòrdes. Des d’allà s’arriba a l’aparcament de l’Artiga de Lin, on comença la ruta, però després de llegir algunes piades d’altres caminaires sabem que possiblement aquella carretera estigui tallada a causa d’una allau que s’hi forma cada hivern. Bé, si és així haurem de caminar els sis quilòmetres de carretera fins a l’aparcament, però estem molt animats i això no ens cohibeix.  Finalment, després de parar a … per degustar les saboroses coques que hi fan, arribem a Es Bòrdes  ( 900 m) i comprovem que, efectivament,  hem  d’abandonar el cotxe al principi de la carretera que duu fins a l’aparcament d’Artiga, prop del refugi, perquè està tallada a causa de la neu. Som-hi, doncs. Ens canviem, enllestim motxilles i endavant. Són les 14.30h. La pujada per la carretera es fa feixuga i llarga, portem força pes i a la carretera hi ha molta neu i hem d’anar obrint traça i esquivant-la en els trams que ens ho permet. Fins les 17.30 h no arribem al refugi dera Artiga de Lin (1465 m), on parem per fer un mos i recuperar-nos una mica. Allà decidim que avui ja no tenim temps d’arribar on volíem si volem acampar de dia i que haurem de plantar la tenda al final de la vall, just abans d’enfilar-nos cap al coll que ens portarà a l’estany des Pois. Quan comencem a refredar-nos seguim el camí, cada vegada amb més neu i més feixuc. No portem raquetes (només grampons) i hem d’anar obrint traça, moltes vegades amb la neu que ens arriba fins al genoll. Al pont des Garonetes, agafem aigua i sense creuar-lo, trenquem a mà dreta pel camí que ressegueix el barranc. Finalment arribem al bosc del fons de la vall, 1550m, (19.00 h) i busquem un lloc adient per acampar. Amb la pala aplanem el terreny per muntar-hi les tendes. Se’ns fa fosc tot sopant i mentre sopem, decidim que sortirem ben d’hora per trobar la neu dura i així poder avançar més de pressa. Un cop amb la panxa plena, ens posem al sac i a dormir.

Diumenge, 4 de març: Després d’una nit freda, el despertador sona a les 4h. Ens llevem sense gaires romanços, esmorzem, enllestim les motxilles i deixem el campament a les 5.15h. Sorpresa! La neu continua tova! La nit no ha estat prou freda per endurir-la. Serà un dia llarg i dur. Ens enfilem per la canal i al cap d’uns 300 metres remuntem la muntanya pel bosc en direcció SE. Entre tots tres, i a les fosques, anem obrint camí i guanyant alçada. Mentrestant es va fent de dia i cada vegada les vistes són més impressionants, però la neu no ens deixa avançar gaire ràpid. Amb paciència i bon humor, anem fent torns per obrir traça. Cada cop hi ha més neu. Finalment arribem al collet des d’on arribarem a l’estany de Pois. Al cap d’una estona ja es pot veure, llunyana, la Forcanada i s’intueix el corredor NO que queda amagat. Anem avançant molt poc a poc i a mi ja no em surten els números. Al pas que anem, si volem fer el corredor, arribarem de nit. Just quan finalment som al peu del corredor (2454m), plantejo de tornar  (jo, que era l’única que l’endemà havia de treballar i que a més tenia 4 hores de cotxe fins a casa). Negociem i em convencen. Farem el corredor fins al coll, però no farem cim, no hi ha temps. El tracte em sembla raonable, però em mentalitzo que dormiré ben poc. Finalment arribem a dalt del corredor (2820m), on trobem les úniques clapes de gel de tot el camí! Fa un vent gèlid que no ens deixa gaudir gaire de l’escenari que tenim davant. Immortalitzem el moment amb la foto de rigor i comencem a baixar contents i amb la tranquil.litat de saber que el camí de tornada serà més curt i fàcil perquè anirem seguint la traça feta.  Però el temps canvia de sobte. Comença a nevar, però no podem avançar gaire ràpid perquè a la Carme li fa mal el peu. Just quan érem a punt d’agafar el collet que ens ha de portar muntanya avall fins al campament, una boira espessa ho cobreix tot,  justament quan ens havíem desviat de la traça per anar a buscar un altre camí que volíem provar. Aquí va començar tot un seguit de negociacions, en Carles, més aventurer volia seguir i mirar de trobar l’altre camí. Jo, com que no es veia res, ho vaig tenir molt clar, era partidària de tornar a agafar la traça i seguir-la fins al campanent. La Carme, finalment, es va decantar per la meva opció, però no volia tornar enrera. Amb  tot, aquí potser vam estar uns 45 minuts desorientats fent voltes dins del mateix radi, fins que amb l’ajuda de la brúixola i uns moments que la boira va minvar vam localitzar el collet que ens servia de referència. Aleshores vam trobar la traça de l’anada i no vam dubtar a seguir-la fins al campament. A mesura que anàvem avançant, vam deixar la boira enrere i vam poder gaudir de les vistes que a la matinada amb la foscor no havíem tingut. A les 19h arribàvem al campament. Es posa a ploure. Recollim amb un temps rècord les tendes i fem motxilles. No para de ploure. Desfem el camí fins a l’aparcament del refugi i des d’allà tornem a agafar la carretera. Caminem xops i rendits , i la Carme s’esforça per anar el més ràpid possible malgrat el dolor al peu. A les 23h arribem al cotxe, esgotats però molt satisfets. Només em queden 4 hores de viatge. Sort que el camí fins a Balaguer conduïa la Carme i vaig poder descansar. Allà es barregen el meu sentiment d’enveja sana cap a en Carles, que ja és a casa a dos passos del llit, amb el seu de compassió cap a mi que encara em quedaven dues hores de cotxes, més aquell sentiment de satisfacció i complicitat que tens després d’haver assolit un repte conjuntament. Ens acomiadem i amb una coca-cola com a companya de viatge que em regala en Carles, emprenc el camí fins a Mataró. A les 4h em posava a dormir. Dormiria 2,5h. Em vaig llevar cansada i amb tots els músculs ressentits, però també amb aquella sensació d’energia, satisfacció i benestar que em dóna la muntanya.

canal de La Forcanada vist des de dalt.

a dalt del corredor NO