Ens hem reunit algunes de les components de la Primera Expedició Femenina de DonaAlpina per començar a lligar els detalls de la expedició a l’Elbrus que es farà al juliol de 2012.
Diumenge 12 de febrer de 2012 vam assistir al curs d’escalada en gel organitzat per Donaalpina. Els monitors van ser en Miquel i en Jordi de http://www.escalas-o-caminas.com.
A les 8 del matí, a -9 graus al parking del Mirador del Gressolet, ens vam arreplegar tots els assistents i vam fer l’aproximació a les cascades de gel per camí, amb passamans i uns rappels.
El grup es va dividir en dos: els ja ‘iniciats’ a la disciplina i els ‘novatos’.
Vam poder practicar progressió amb crampons pel gel, col·locació de crampons i piolet, instal·lació de cargols de gel, asseguraments amb abalakov i, sobretot, cascades de gel, ja que s’havien d’escalar totes les que vam baixar fent rappel.
Sortida d’uns 13 km i 1.200m de desnivell, tècnicament fàcil i amb molt bones vistes.
Fins la pujada al Castanesa vam fer servir raquetes i després grampons. Si es puja només al Castanesa és un pic ideal per fer-lo amb esquís també.
La ruta comença en un aparcament d’on surt la pista a la cabana d’Ardones, una mica més enllà del poble de Cerler. Un cop assolit el Castanesa es continua per la carena, ampla i còmoda, fins els altres pics. Si mireu el mapa veureu que de les Roques Trencades a l’Estibafreda vam deixar la carena una estona, però hi ha un tram força obert on s’acumula molta neu que convindria evitar, així que recomano pujar i tornar a resseguir la carena (mireu l’última foto).
Si algú vol el track el trobareu penjat al wikiloc.
Avui és una piulada que se’m fa estranya.
Hi he posat molta il.lusió i energia en aquest projecte. La web ja està muntada i a moltes ens serveix, per mi és un objectiu complert.
Espero que vosaltres en traieu moltes coses positives, per la meva part us asseguro que sí.
Ahir vam ser al Pedraforca fent una cascada de gel amb dues companyes. Amb una ja fa temps que compartim aventurilles a la muntanya, i a l’altra l’hem conegut fa poc a través de la web.
Qui no es veu per pujar de primera ho fa de segona, una tiba més, l’altra explica xorrades a la reunió per “fer unes risas”, jo encara estic aprenent com es posa un cargol i acabo de descobrir que existeixen les coliflors de gel… Acabem ja de nit, caminant amb el feliç tintineig del material… parlant de quina serà la següent…
Aquest és per mi l’autèntic esperit pel que va néixer DonaAlpina…
(http://donaalpina.cat/quisom/quisom.htm)
D’altres objectius o propòsits jo no els comparteixo i per mi ara ja ha esdevingut un tema d’ètica personal.
Al final, l’important és ser feliç en allò que es fa.
Ens seguim veient a la muntanya, probablement em trobareu feliçment despentinada.
Gràcies a totes i a tots!!
Marta
pistatxet@gmail.com
Bones!! Adjunte algunes fotos del curs de canals de neu realitzat aquest dissabte 28 de Febrer a la paret N del Gra de Fajol Petit.
El cap de setmana del 13-14 de gener ens vem engrescar a fer una canal per la zona de Porté-puimorens. Així que vem quedar el dissabte al vespre, vem dormir allà mateix, a peu de pistes i el diumenge ben d’hora ens vem enfilar en busca de la nostra canal.
Ens vem decidir per la Canal central del Puig de Fontfreda. Vem sortir a les 6.30h, encara de nit, i fins arribar a peu de la canal ens va portar 3 hores ben bones. La neu estava dura mentres pujavem per les pistes de l’estació d’esquí, però després ens vem ficar per una zona de pedres que estaven totes cobertes de neu i teniem que anar amb molt de compte per que en esfonsavem fins la cadera!!
Un cop a peu de canal, el primer tram el vem fer sense problemes i sense anar assegurades. Segons la ressenya del Pako Crestes, ens teniem que desviar cap a l’esquerra en un tram que o no està ben ressenyat o ens vem desviar abans d’hora, el fet és que ens vem encigalar i el tram en qüestió no era l’indicat i vem anar a petar on no era. Aquest tram si que ens vem assegurar. Així que vem tenir que rectificar per tornar a la canal, tenint que flanquejar un tram on la neu estava molt malament. Ens enfonsavem i relliscavem….
Un altre cop dintre de la canal, vem anar fent tirades sempre assegurades i fent llargs de 50m aproximadament. Hi ha dos passos de mixte on la roca és bona. La sortida de la canal va ser neta i amb cornisa que la vem poder esquivar per l’esquerra.
Per tornar al punt de partida, vem baixar per una pala de neu que queda a ma dreta de la canal on la baixada es pot fer sense assegurar però deu ni dó la pendent que hi havia!! I recular pel mateix rocam, vigilant un altre cop on ficaves els peus… més d’una esfonçada vem tenir fins l’alçada de la cintura!! Arrggg…..
Opció 1) des de l’aparcament del Pla de Beret
Horari ascens: 3.30h
Horari descens: 1h
Dificultat: fàcil
Per arribar a Beret, arribar a Vielha per la N-233 i agafar la C-28. Una vegada arribats a Baquèira, agafar la carretera que ens porta a Beret (a la esquerra de la principal, en mig de les botigues) i arribar fins al final (8km), arribant a un aparcament molt gran. Plànol
Recorregut amb esquís: no creuar el riu cap la besant dreta; sempre s’ha d’anar per la esquerra per sobre del bosc de Parrós enfilant per la vall d’on baixa el riu, pero sense creuar-lo fins que no veiem el cim de Cardigassos, on el cruerem i enfilarem tot recte.
Per baixar, he de creuar el riu desseguida i tornar per la banda dreta del riu (mirant cap al sud), passant pel bosc de Parrós i tornant a la pista principal.
El cim sembla més pla del que és i s’ha d’anar al tanto amb les plaques de gel. Es un cim per sortir de les aglomeracions de gent que fan el Tuc de Parrós.
Opció 2) des del refugi de Montgarri
Preus: 46€ (42€ si estas federat)
Horari sopar: a les 19h
Horari esmorzar: de 7 a 9h
El refgui es guapíssim i esmenja de primera encara que el preu és abusiu.
Horari des de l’aparcament fins al refugi: 1.30h
Ascens al Tuc de Cardigassos: 3h
Descens: 1h
Dificultat: fàcil
Des de l’aparcament del Pla de Beret fins al refugi agafem la pista que surt a la esquerra i no la deixem fins que veiem el refugi. El terreny és pla amb alguna baixada.L’ascens al Tuc de Cardigassos hem de tornar enrera per la mateixa pista fins a la cabana de parrós i enfilar per la vesant dreta del riu, atravessant un bosc magnífic i solitari.Quan ja veiem el nostre cim, enfilar cap a la dreta. El cim sembla més pla del que és i s’ha d’anar al tanto amb les plaques de gel. Es un cim per sortir de les aglomeracions de gent que fan el Tuc de Parrós.
Totes les ascensions als cims de la Vall d’Aran els teniu AQUÍ
Estrenem any a Andorra. Sortim del pàrking inferior de l’estació d’Ordino-Arcalís i fem aquesta ascensió amb neu recent, molt bona per esquiar. La pala final d’accés al Port de Creussans una mica difícil de fer amb raquetes, però sense elles t’enfonsaves molt.
Donem un cop d’ull a les goulottes sota el Port del Rat (Goulotte i Cascada d’Arcalís), estaven molt cobertes de neu, la setmana passada s’intuïa una mica de gel.
El dia de sant Esteve la Ceizca i jo decidim anar al parc d’atraccions de la muntanya de Montserrat. Per un petit problema de cordes no fem via llarga i ens decantem pel barranking… les dues som noves en això…
Sortim del pàrking de Can Jorba i seguim la pista de terra uns 400 metres fins que trobem, una mica amagat a mà dreta, un camí que surt senyalitzat en vermell. Enfilem i en uns 45 minuts trobem el barranc. És l’únic que ens creuem, o sigui que és fàcil d’identificar. Si ens el saltem el barranc trobarem que les marques de pintura vermella que seguíem han canviat a blau i el camí sembla que ens mena cap el Montgròs.
Una altra opció per accedir al barranc és fer la canal del Joc de l’Oca de pujada, però això requereix molta força de braços i no haver menjat torrons el dia abans…
El barranc està equipat amb cordes fixes i les instal.lacions de ràpel estan en condicions acceptables, excepte una de les cordes que fa de passamà i que està amb l’ànima a l’aire…
Els ràpels més llargs són de 20 i l’últim de 30 metres.
Alguns trams són molt encaixonats i alguns ràpels una mica guarros i estrets. L’últim de 30 metres té uns 10 metres volats a la part final.
Acabem fent força més de les dues hores que marcava la ressenya i amb un dit amb una tirita del Dumbo que misteriosament se m’ha colat a la farmaciola de muntanya…
