Tenim el plaer de poder publicar la entrevista que vam mantenir amb en Ferran Guerrero,  propietari conjuntament amb en Jaume Garcia (Gypsy) i amb l’Oscar Henestrosa de la Sala de Boulder La Farinera al carrer de Sant Jordi, 92 de Vic.

La sala consta de 200m2 escalables, amb tot tipus d’inclinacions i plànols verticals, així com una infinitat de volums i formes. És un espai únic i molt recomenable per als escaladors perquè moltes de les preses estan construïdes amb la màxima qualitat i amb el segell de la empresa Psyco Art Holds.

La Sala de Boulder La Farinera va tenir la bona idea d’obsequiar amb una entrada gratuïta a totes les Dones, conicidint amb el dia Internacional de la Dona el passat 8 de març. La Rhut hi va anar i va poder fer-nos 5 cèntims del bon ambient que hi va trobar. Us deixem l’enllaç de la piulada.

La entrada gratuïta a les noies és nou d’aquest any o ja ho havíeu fet abans?
El tema de l’entrada gratuïta el dia de la Dona va surgir fa tres anys, pero era el primer any que teniem la sala de boulder i anavem una mica atabalats amb tot aixi que varem decidir fer-lo el segon any, haviem fet molta difussió llavors, anava a venir la meva amiga Marieta Cartro (Tufa-Tufa) i mes noies que havien confirmat la seva assistencia, pero llavors va caure una gran nevada a Vic i ho vam tenir que suspendre, va ser una pena.

Quan fa que vau obrir el boulder?
Aquest Novembre fa tres anys que estem funcionant.

Qui sou els propietaris i com va començar la idea?
Els propietaris som tres persones, en Jaume Garcia (Gypsy), l’Oscar Henestrosa i en Ferran Guerrero. La idea va surgir d’en Jaume i en Ferran que buscaven un lloc per poder entrenar pero a Vic no hi havia res muntat que cubirs les nostres necesitats, llavors ho vam parlar amb un altre soci que va marxar i aquest li va comentar a un amic que teniem tots tres en comu, l’Osca, a partir d’aqui la cosa vam iniciar la busqueda de locals, ja et dic per trobar un lloc per entrenar nosaltres, pero una cosa va portar a l’altre, el local era gran, i vam decidir que perque no intentar-ho, aixi va ser, i aqui hi som.

Ha tingut bona aceptació a Vic?
Aceptació, ara sí que ha tingut molt bona aceptació, al principi alguna unió excursionista ens va veure com una competencia, quant nosaltres el que preteniem era fer una altra cosa, aquí hi ha el rocodrom del pavelló municipal, pero com sempre passa amb aquest tipus d’instalacions, no hi ha un seguiment una inverssió en preses, canvi de rutes quinzenalment, facilitat per accedir a les instalacions, etc.
El nostre funcionament va venir impulsat per en Ferran, que venia de Barcelona i d’haver treballat a la Sala de Boulder Deu Dits, de muntar rocòdroms i fabricar preses d’escalada; Tenia un altre enfoc de com s’havien que fer les coses, la millor fòrmula de com funcionar. No tenim queixa a dia d’avui, molt jovent, i un fer de gent que no paren de fer sortides i anar muntant cosetes, l’equip de competició, el suport de les marques, etc.

Quantes noies hi van al boulder?
Noies de socies fixes unes sis, després sempre hi ha noies noves que van passant per la sala a provar.

Heu pensat obrir un altre boulder a una altra ciutat?
De moment no, amb aquest i la gestió que comporta, ja en tenim suficient.

Creus que le noies s’estan posant les piles en aquest esport?
Ara mateix el nivell de la dona tant en l’escalada, boulder com l’alpinisme és molt elevat, hi ha molt nivell; només hem de veure com cada setmana hi ha un munt d’encadenaments de vies molt difícils que fins fa poc només havien fet homes. El nivell de la dona actualment és elevat, moltes més noies que abans practiquen l’escalada i a un nivell molt bo, prova d’aixó son les competicions, cada vegada la categoria de noies té més participants, aixó es senyal que aixó esta canviant, i es d’agraïr.

Que penseu que es podria fer per animar a més noies a escalar?
Primer de tot, que no es pensin que aixó és un esport de força bruta i d’homes, que elles tenen molt a dir, que la mera constitució de una dona fa que els hi sigui un esport que en general se’ls hi dona molt be, que tenen tota varietat d’estils, boulder, escalada tradicional, escalada esportiva, escalada clàssica, alpinisme, big wall, i aixó fa que sigui més facil trobar on cadascú es pot sentit mes còmode fent aquesta activitat.

Organitzeu o heu pensat organitzar una competició d’escalada?
Sí, des del primer dia hem anat pensant, pero sóm massa perfeccionistes, i no ens possem d’acord, cada vegada la tenim més definida, no sera una, sino dos o tres en el moment que les fem, estem treballant en idees noves i formats nous de competició, la gent s’ha de divertir, i a l’actualitat veure una competició d’escalada per una persona aficionada o que es vol introduïr en aquest món pot arribar a ser aburrit amb el format actual que tenim de competició.

Quina zona us agrada mes per escalar? per que?
A mí personalment, Peak District, Fontainebleau, Montserrat, Pirineus, Yosemite , i alla on pugui obrir noves vies o boulder. A l’Oscar, li agrada la nova zona que estem obrint de boulder a la Cerdanya (Malniu), al Jaume li agrada Hueco Tanks,Texas i jo no sabria definir-te un lloc perque sí, un altre per que no i si m’he de quedar amb un, amb Montserrat i el Peak District (England) un per la magia que té d’atracció i l’altre per la seva història i respecte cap a la roca en el tema de les no-expansions i la cultura de l’escalada neta.

Coneixieu la web DonaAlpina?
I tant, una web que fa una bona feina de divulgació de la nostre activitat relacionada amb la dona, moltes felicitats per la web i l’activitat que feu.

Moltes gràcies a tu Ferran. Us desitgem una llarga vida i tot tipus de satisfaccions.