En Narcís ens convidat a casa seva per contestar-nos unes preguntes sobre la marxa per Dones Rond’Elles que es celebra a a Matadepera i aprofitant la ocasió li hem preguntat per la seva trajectòria alpinística.
Ha estat als Andes, Pamir, Himàlaia i va fer la la primera hivernal mundial a la Ruta dels Polacos amb esquis a l’Aconcagua.
Com va sorgir la idea d’organitzar una pedalada femenina en BTT?
doncs un dia parlant amb la Carme Sanmartín del BTT de Matadepera, em va comentar que havia anant a la marxa de BTT femenina, la Dona de Ferro, i que estaria be fer una marxa femenina al nostre poble de Matadepera.
Quantes edicions s’han celebrat de la Rondelles?Quantes inscripcions teniu de mitjana?
S’han fet 6 edicions amb una mitjana de 200 participants, encara que l’any passat va coincidir amb la cursa de càncer de mama que es va celebrar a Barcelona i les inscripcions van baixar a 120.
Per què es fa a l’hivern i no a la primavera-estiu? Hi hauria més participació?
Bé, s’acostuma a fer a l’octubre però aquest any hem volgut participar amb la Marató de TV3 i el fet que hagi coincidit en un diumenge festiu en mig de vacances de Nadal, ens ha restat inscripcions.
Saps quantes marxes en BTT Femenines hi ha a Catalunya?
la de Sitges (B PRO de Dones de Sitges), la de Barcelona (Mountain Bike de la Dona), la de Mollerussa (la Dona de Ferro) i la nostra, la de Matadepera (Rond’Elles).
Que t’aporta el BTT?
Uf, la bici m’aporta moltíssim i és el que més faig. Les rutes llargues en solitari em fascinen i acostumo a fer com a mínim, una cada any.
He fet un munt de rutes i algun dia potser les publicaré en un llibre.
M’agrada especialment la part de Castella; tenim una península meravellosa pel seu paisatge i per la seva gent. EL fet d’anar sol em conecta més a la gent del país i em fa trobar a mí mateix; és extraordinari i m’encanta.
Et consideres un gran alpinista?
Hi ha molta gent que ha sigut grans alpinistes i molts que ho son també i que no són coneguts.
He estat als Andes, al Pamir i a l’Himalaia, entre altres. Vaig començar de petit i he continuat fent Muntanya tota la vida.
Trobo que la esència de tot plegat, no és considerar-se un gran alpinista, si no continuar fent Muntanya combinat amb el civisme, la ètica, el comportament i el respecte per ella.
Entens per fracàs el fet de no haver assolit un cim?
La paraula fracàs no hem de fer-la servir quen ens referim a no haver assolit el cim d’una Muntanya, perquè penso que l’exit és tornat a casa sans i estalvis tots els components de la expedició, junts i units, com en qualsevol faceta de la vida.
Quan estàs tants dies compartint la mateixa tenda, amb el menjar escàs i amb una climatologia que no acompanya, la part interior de cadascú de nosaltres surt a l’exterior i els problemes venen quan la gent no s’entén.
Vau estar al Kanchenchunga al Nepal i vau tenir problemes amb uns polonesos. Que va passar?
vam anar una expedició al Kanchenchunga de 8.586 mts i jo era el més jove de l’expedició; em trobava molt fort perquè corria rallies de Muntanya i em van trucar per acompanyar-los.
El fet va ser que per aquella època, als sherpes els hi estava prohibit trepitjar els cims perquè allà reposen els seus Deus i ens vam haver de quedar a uns pocs metres del cim. El polonesos van desmentir que haviem fet el cim i es van aprofitar del nostre camp IV però estic tranquil amb mí mateix.
Quines satisfaccions et va donar aconseguir la primera hivernal mundial a la Ruta dels Polacs amb esquis a l’Aconcagua?
Em va trucar un club de Barcelona i vaig aceptar anar amb ells per fer l’Aconcagua amb esquís i trineus. Només en Toni Villena i jo vam assolir el cim amb unes condicions molt dures de fred i vent. Va ser una bona experiència i estic molt content d’haver-la pogut fer.
Es podria considerar una ruta hivernal si es fa al febrer, sigui quin sigui el temps que fa?
A veure, una hivernal s’ha de considerar hivernal quan tens les condicions hivernals.
Per exemple, l’Anglada-Prokosky del Pedraforca es va fer en màniga curta i no s’hauria de considerar hivernal pel fet que s’hagi fet al febrer.
Vas tenir un accident duríssim amb esquís de muntanya… com va anar?
Va ser al cim Coume d’Or al Pirineu francès, anàvem 4 persones i vam tallar una pala de neu que em va arrosegar i em va doblegaruna cama. Vaig estar 4 mesos ingressat apunt de perdre-la per gangrena, vaig estar operat diverses vegades per culpa dels rebutjos però finalment la vaig poder salvar.
Vaig anar a rehabilitació al CAR de Sant Cugat i he aconseguit una flexió del 25-30%.
Continuo fent esquí de fons, de travessa i BTT.
Vas ser propietari durant 30 anys de la Llibreria de Terrassa El Cau Ple de Lletres. Que canviaries si poguessis tirar enrera?
No canviaria res del que he fet.
Era un negoci compartit amb dues persones més, en Lluís i la Teresa però per causes encara no enteses per molta gent, vam vendre la llibreria a un grup de Barcelona.
Vam donar el caliu d’una botiga petita dins d’una gran botiga gran del centre de Terrassa. La meva professió de llibreter m’ha donat moltes satisfaccions.
Estas content de tenir un capgròs a Terrassa que surt per la Festa Major?
és molt simpàtic tenir un capgros i ésun reconeixement molt maco estic molt content de tenir-lo. Penso que la ciutat és com un gorg ple de capgrossos i de tant en tant agafen un i el caricaturitzen.
Una peli. Bailando con lobos
Un llibre. El libro del desasosiego de Fernando Pessoa
Cervesa o clara? vi negre
Xurrasco o paella? pa amb tomaquet i fuet.
Gràcies Narcís!
podeu lllegir més informació aquí:
http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1980/08/28/pagina-30/1059246/pdf.html?search=narcis%20serrat
http://caballe.cat/wp/narcis-serrat-capgros-de-lany/
http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1981/01/28/MD19810128-034.pdf
-
- marxa per Dones BTT Rond’Elles
