Killian Jornet per DonaAlpina

Killina Jornet, nascut el 27 de octubre de 1987 en Castellar de n’Hug (Barcelona), ha estat campió del Món de curses de Muntanya del 2009 al 2011, entre altres campionats d’esquí de Muntanya i curses de Trail Running. Tota la informació la podeu trobar a la pàgina oficial d’en Killian
Li hem fet algunes preguntes que molt amablement ens la ha enviat.

A quina edat vas començar amb  l’esport de Muntanya
El fet que faci aquests esports de muntanya no és casualitat, ja que, de nen, vivíem amb els meus pares i la meva germana al refugi de muntanya de Cap del Rec, situat a l’estació d’esquí de fons de Lles de Cerdanya, al Pirineu Català . Va ser allà on vam començar a anar a la muntanya i a esquiar. Abans de donar els primers passos a peu, ja portàvem els primers quilòmetres en esquís.
Així va ser com, sense adonar-nos, ens van inculcar ja des de molt petits l’amor per la muntanya i a gaudir fent esport.
Però el veritable gust pel sofriment i l’esport de competició el vaig agafar entrenant i competint ambbicicleta de carretera amb Joan Coma. I més tard als 13 anys, quan anava a l’institut, va ser quan, mig per casualitat, ens assabentem que hi havia un Centre de Tecnificació d’esquí de muntanya (CTEMC). Em vaig presentar a les proves deselecció i va ser llavors que vaig conèixer l’esquí de muntanya de competició.

Quina meta és la més somiada per tu en la teva vida esportiva
La meva meta més important és ser feliç cada dia. Crec que sóc un privilegiat poden fer cada dia el que més m’agrada i la meva meta com deia és ser feliç i poder continuar disfrutant d’allò que més m’agrada que és la muntanya.

Quin ha estat el teu major assoliment esportiu fins al moment
No m’agrada quedar-me amb les victòries o fites esportives, perquè al final d’aquí uns anys no recordarem aquelles competicions en les que hem fet un bon resultat, sinó que recordarem les emocions que ens ha portat una cursa o una altra. És per això que a mi m’agrada parlar d’emocions enlloc de victòries.

Que demanaries a l’esport de competició en cursesde Muntanya
Crec que en aquest sentit s’està fent una bona feina. Cada cop hi ha més practicants de Trail running i està creixent el nombre de probes. El que demanaria és que tant els organitzadors com els participants respectin el mitjà natural per on transcorre la prova. El fet de córrer per la muntanya no només es tracta d’una part 100% esportiva sinó que també s’ha de tenir en compte que hem de córrer en simbiòsi amb la natura.

Que opines del suport com a esportista i competidor en curses de Muntanya a nivell d’organismes esportius nacionals?
Des de fa uns quatre anys hem aconseguit un bon reconeixament per part dels estaments oficials, sobretot des del CCE (consell català de l’Esport) amb beques ARC i un ajut per viure i entrenar a Font Romeu. des del CSD també la Federació reb els ajusts i nosaltres com a esportistes les beques pels resultats, crec que hem arrivat al nivell d’esports més tradicionals.

T’has sentit motivat i recolzat per seguir durant molt temps corrent i competint?
Totalment, he tingut la sort de tenir la meva familia que sempre ha estat al meu costat, i que seguraement sense ells no hauria estat possible recórrer tot aquest cami. I per altre banda, també he d’agrair els meus sponsors que m’han recolzat des de fa temps, i que em permet dedicar-me al 100% a allò que més m’apassiona.

Que canviaries a l’entorn de les carreres de muntanya?
Doncs crec que no es pot canviar res, ja que penso que si l’home va a la muntanya, hem de ser nosaltres que ens hem d’adaptar a la muntanya i a les seves caractersitiques.

Tens molta pressió quan prepares o competeixes en alguna carrera?
Entre l’esqui de muntanya i el Trail Running participo en moltes competicions durant l’any i cada vegada t’adaptes de millor manera a la pressió fins al punt que t’afecta poc. Tot i això, és inevitable sentir un pessigolleig a l’estómac abans de cada cursa.

Que demanaries de regal de Reis?
Que en uns moments dificils com els que estem passant, la gent intenti ser feliç, que surti a córrer una estoneta i s’evadeixi dels problemes per uns moments.

Un llibre
Le petite Prince de Antoine de Saint Exeeperey.