Carles Gel per DonaAlpina.

Carles Gel, nascut al 1963 i dedicat en exclusiu a la Mutanya. Actualment és guia i escriptor. Ha publicat 38 llibres, entre ells el més famós “El Blanc Infinit” on descriu la travessa amb esquís de la costa Oest a la Est de Groenlàndia, realitzada al 2002 amb el seu company José Mijares.
Desde DonaAlpina et desitgem tota la Felicitat que et mereixes i que puguis portar a terme tots els teus Somnis. Ens veiem aviat!

Que vol dir una ascenció en estil alpí?
Estil alpí vol dir pujar una muntanya -s’enten alta- de la manera més pura possible, és a dir, fent un sol atac i portant l’imprescindible dins la motxil.la, normalment sense sherpes ni oxígen, i sense camps d’alçada. Pujar sense tornar a baixar fins que s’arriba al cim. Això pot durar 5, 6 o 7 dies.

Que et va passar al manaslu? perque un any abans  havies fet cim a l’Elbrus, oi?
El Manaslu no ens va donar cap opció, va estar nevant durant un mes sense parar. Una muntanya molt alta i perillosa, res a veure amb el que és ara, que està equipada per les expedicions comercials. Un os molt dur!!!!! Un any abans havíem pujat el Pic Lenin (7.134 m) en estil alpí en només 4 dies, però res té a veure una muntanya amb l’altra.

Has fet ascencions a Achik-Tash (4.450 m), Putechesvenike (4.475 m) , Aconcagua, etc en solitari. Per què sol? t’agrada potser fer la teva?
M’agraden les ascensions en solitari, de fet mi dedico des de petit, doncs als 7 anys vaig pujar una petita muntanya tot sol, un dia fora de casa, una experiència al.lucinant per a un nen!!!! Després mi he dedicat, a vegades per manca de company i d’altres perquè en tenía ganes, és una gran experiència que et serveix per conèixer’t millor. Sol he arribat fins a 7.000 metres i en horitzontal he arribat a travessar el Mar Bàltic a l’hivern amb esquís.

Tens predilecció pels Andes, potser?
M’agraden els Andes, si!!, un lloc on hi he treballat molt de guia, amb moltes possibilitats i on pots fer una activitat molt intensa. A l’Argentina, Perú, Xile, Bolívia, Equador… hi ha cims preciosos i alts.

Estàs d’acord amb que les expedicions portin sherpes? no has contractat mai?
La gent que faci el que vulgui, que porti sherpes, oxígen, cordes fixes… però que ho expliqui després! Jo només he escalat amb un sherpa al Manaslu i va ser una bona experiència.

T’agrada repetir cims? ho diem per Cotopaxi, Chimborazo, Aconcagua, etc..
Si és cim és bonic no tinc cap problema en repetir-lo. No obstant, als Pirineus, Atles i Andes he repetit molts cims perquè hi he anat a treballar. Si la muntanya és maca i estètica, no importa!!

Quan estas tantes hores sol a la tenda, que penses?
Acabo de tornar de l’Antàrtida… una tempesta em va bloquejar 12 dies seguits dins la tenda. T’asseguro que és molt dur i penses en moltes coses que aquí no li donaries importancia. Busques al teu interior.

Vas fer un intent a l’Everest a l’any 1997, no has tornat, per què?
La tardor del 1997 vaig intentar l’Everest per la Cara Nord. El mal temps ens va tirar enrere. Erem només dos escaladors, en estil alpí i sense oxígen… Quan apostes tan fort has d’estar mentalitzat pel fracàs, perquè forma part del joc. No he tornat a l’Everest perquè no he tingut l’oportunitat i també perquè em va costar anys païr aquella expedició.

Que penses de fer cim amb oxigen.
La gent és lliure d’utilitzar l’oxígen, però sempre que ho faci per sobre dels 8.000 metres. No estic en contra… però a la tornada que ho expliquin!!

Que penses de la cursa que han mantigut Edurne i Oh Eun Sun pels 8000?
La carrera entre l’Edurne i la coreana només l’he seguit a darrera hora. La veritat és que no m’importa massa, tot i que l’austriaca és la que ho ha fet millor: tots sense oxígen!!

Per tu, qui és el millor alpinista de la història?
Sens dubte Reinhold Messner… tot i que a mi hi ha d’altres alpinistes que m’han marcat, per exemple el recentment desaparegut Erhard Loretan per la seva manera de veure i d’afrontar els grans cims de la Terra.

T’agrada escriure llibres, en ells expresses els teus sentiments?
Escriure llibres on expresso els meus sentiments penso que forma part del joc… sino crec que estarien falsejats i no explicaria tot el que he sentit.

Cada muntanyenc té un desamor. tu en tens cap?
Tinc desamors: l’Everest, l’Antàrtida.. i d’altres.

Un llibre? qualsevol del Messner dels seus primers anys.
Una serralada? Els Pirineus.
Una muntanya? tres: el Vignemale, el Montardo i el Ballibierna.
Per què les travessies polars? A l’Àrtic si pot trobar l’aventura total i més salvatge, un lloc apassionant!!.
La teva millor activitat? Travessar Groenlàndia amb esquís i sense assistència, una aventura apassionant i inoblidable!!

 

This entry was posted in Entrevistes. Bookmark the permalink.

3 Responses to Carles Gel per DonaAlpina.

  1. Oriol Herrerias says:

    Hola Carles,
    Tens una forma de pensar, demostres un valor i unes actituds que m’agraden molt. Et felicito.
    A a meva mida també busco aquest plaer-dolor-repte de la soledat allà dalt o allà sol. Estic intentant anar al Lenin aquest proper estiu en solitari i m’insipres valor per enfrontar-m’hi.
    Gràcies.

    Oriol

  2. joan says:

    En Carles Gel no és guia. Potser fa de guia però no té ni la formació necessaria ni cap titulació que ho acrediti. No tinc ganes de bronques ni polèmiques, però ja està bé, és vergonyós continuar amb aquesta farsa

  3. NARCIS SERRAT I COMERMA says:

    REALMENT CARLES ETS EL QUE ET VAIG DIR L´ALTRE DIA : UN CRAK CATAKRAC !! ET FELICITO PER
    LES TEVES CAMES I EL TEU COR SENSIBLE PER LA NATURA . NARCÍS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>