Rapelar és una de les maniobres que origina més accidents a la muntanya. Cal controlar on ens anclem i sobretot autoassegurar-nos.
Cal controlar els anclatges i el final de la corda. Convé comprovar si la corda arriba abaix i fer-li un nus al final. Si hem unit dues cordes ens servirà per saber quina s’ha de tibar per recuperar-les.
UNIR CORDES
Si s’han d’unir cordes es pot fer amb un vuit enfrentat o amb un nus de pescador doble si les cordes tenen diàmetres diferents. Aquests dos nusos tenen l’inconvenient que com que són molt gruixuts es poden encallar a l’hora de recuperar la corda.
També es pot realitzar un nus de “gaza simple por seno”, que és menys resistent, però no sol donar problemes per recuperar la corda.
DAVALLADORS
Podem fer servir diferents tipus de davalladors que hi han al mercat (Vuit, Reverso…), però sempre convé autoasssegurar-nos. Podem fer servir un Shunt o bé fer-nos un nus machard amb un cordino. Hi ha un aparell nou que es diu Mascott, que en aquest cas fa la funció d’assegurador, davallador i autoblocant.
Per obtenir la màxima seguretat, el davallador i l’autoblocant s’han de connectar directament a l’arnés, en el mateix lloc on ens encordem mitjançant un nus d’alondra i l’altre a l’anell ventral. La posició d’un o altre dependrà de gustos personals (l’autoblocant per sobre del davallador o per sota). Si connectem el davallador a l’anella ventral i l’autoblocant a la pernera, si es trenca l’anell quedaríem penjats sols d’una pernera.
Convé tenir practicat el nus dinàmic en el cas de que no tinguem aparell davallador.
També convé conèixer el ràpel Dülfer per casos en els que no tinguem arnés. La corda o cuerdes les passem entre les nostres cames, tornant per davant el pit i a la vegada per la nostra espatlla contrària.
També ens podem fer un arnés improvitzat amb una cinta de reunió i un mosquetó. Es fa una anella triangulada per on passem les cames, La corda surt del mosquetó i a continuació la passem per l’espatlla.
En el cas que s’atasquin les cordes hi ha sistemes per pujar amb un autoblocant (Shunt, Machard, Jumar, etc.)…
REUNIONS
Convé comprovar l’estat de la reunió, sobretot els cordinos o cintes.
Si és necessari en canviarem algun i afegirem algun mallón.
En reunions artificials comprovarem que els parabolts o burils estiguin en bon estat i ben subjectats a la roca. Reemplaçarem cordinos i cintes si fos necessari.
En reunions naturals farem servir arbres, blocs, ponts de roca. No s’ha de passar directament la corda sino que s’ha d’extendre l’anclatge amb un cordino o cinta llarga de forma que s’eviti el fregament amb la paret i per facilitar-nos la recollida de la corda.
POSICIÓ DE BAIXADA
Cal baixar amb una postura estable, cómoda y perpendicular a la paret. S’han de separar les cames aproximadament la distància de les espatlles, amb el cos lleugerament estirat. Cal baixar poc a poc, sense saltets i mirant on es posen els peus.
I sobretot la mà que subjecta la corda enganxada al cos.
En aquesta pàgina trobareu més informació i imatges: http://www.barrabes.com/revista/tecnica-y-practica/2-6582/tecnicas-descenso-rapel.html
(No podem utilitzar per aquest article imatges que tenen copyright, o sigui que en trobareu moltes per internet sobre els nusos i tècniques)
NOTA: El ràpel és una tècnica de risc, i si es fa per primera vegada és recomanable fer-ho amb instructors. Amb aquest article pretenem donar unes nocions bàsiques i sobretot remarcar el tema d’autoassegurar-se, que alguns cops la gent molt habituada a rapelar no té en compte.