Si una persona es vol iniciar quin és el primer pas que ha de fer?
Generalment la gent fa la primera sortida amb un amic/ga però és aconsellable que s’apunti a un club o associació que tenen sortides organitzades i allí podrà formar-se i conèixer gent que practiquen el mateix esport. Una altra opció és dirigir-se a una empresa on podrà realitzar la activitat amb un guía titulat.
Quin material es necessita? Es pot llogar per les primeres sortides per veure si ens agrada?
El material personal constaria principalment de casc, neoprè, escarpins, arnès, descensor, vagues d’ anclatge, motxilla, bidó estanc (on posarem roba seca, manta de supervivencia, llumins…), mosquetons, calçat adherent en terreny humid, guants. Es recomanable també portar un lot estanc, navalla, xiulet per tal de comunicar-se.
Sí, el material personal es pot llogar en les primeres sortides en diferents botigues i empreses d’ aventura.
A quina edat es pot començar?
Per tal de començar i veure si el nen/a s’ adapta bé al medi es poden realitzar petits passetjos en barrancs sense rapels ni gaire aigua i poc a poc anar progressant i veient com van reaccionant … una edat bona, en la qual el cos ja està una mica desenvolupat, seria entre els 12 i 15 anys.
Es necessiten nocions d’escalada per fer barranquisme? I nocions de socors?
Si, una mica per tal de dur a terme escalades i desescalades mentre realitzem el descens o en cas d’ haver de sortir del barrancs per urgència…
El coneixement de socors es indispensable quan es realitza qualsevol activitat a l’ aire lliure, com por ser el descens de barrancs.
A Catalunya tenim barrancs interessants?
Depen del que entengui cada persona per a interessants .. per a mí un barranc interessant pot ser un barranc tècnic o un barranc estèticament maco…
Sí, a Catalunya en tenim de tots aquests tipus .. per exemple, Sant Aniol, Núria, Vall Figuera, Fontanella, Gavarra,…
Les federacions han de formar esportistes? La qualitat final és important?
Si, la formació és la eina de pes de les federacions i cal treballar i esforçar-se per oferir el millor. Sí totalment…cal que la formació sigui de qüalitat.
Hi ha tendències en el món dels barrancs?
Sí, en els darrers 2-3 anys s’ han observat diferents tendències entre els practicants: gent que li agrada fer grans verticals, gent que li agrada córrer per el barranc (competicions, encadenar barrancs), barrancs hivernals, gent que prefereix descendre barrancs geomorfològicament ben excavats i que busca la estètica, gent que busca el cabdal …
La competició ajudaria a l’activitat, és necesària?
Potser a llarg plaç podria ajudar en algun aspecte a sociabilitzar l’activitat, però ara mateix no estem del tot consolidats i personalment no veig la competició necessària … crec més prioritari ara mateix mirar d’esmerçar aquests esforços en dialogar amb les administracions i els parcs per tal de regular l’ accès als barrancs, que prouta feina hi ha en negociar-ho, que començar-hi a córrer.
El descens de barrancs ha arribat al nivell de socialització? Ja hi ha esportistes especialitzats en el tema?
El moviment està ja consolidant-se, tot i que encara li falta una mica… L’ any 2004 vàrem crear Gorgs, una Trobada Internacional de Barrancs, i el 2007 el I Congrés Internacional de Barrancs, amb dos objectius: conèixer quants practicants hi havia a Espanya en realitat (i ens vàrem sorprendre de la gran quantitat de gent que hi havia) per tal de sociabilitzar la activitat, fer-ne un punt de trobada per a la gent, i donar a conèixer diferents punts d’ interès als participants. D’ altra banda el Congrés es tractava de diferents ponencies sobre el descens de barrancs: fauna, flora, técnica, darreres novetats de material, federacions que venien a mostrar la seva formació, etc. Ho vàrem organitzar fins el 2009, quan va haver-hi eleccions a la FEEC, i llavors un altre equip de gent va entrar.
Gorgs és un event que després de 7 anys quasi funciona sol, és una marca de qüalitat gràcies a la feina feta els darrers anys de tots els col.laboradors que ha tingut i sobretot de la gent que hi ha assistit.
I tant …, hi ha gent que només fa barrancs tot l’ any sense tenir en compte la estació de l’ any.
S’ha de tenir un diàleg constant amb les administracions sobre l’accés a muntanya?
És indispensable … La nostra tasca fins el 2009 dins el Comité de Barrancs (que vàrem crear el 2003 a Organyà) de la FEEC va consistir precisament en treballar juntament amb les administracions i els parcs naturals per tal de regular l’ accés de diferents barrancs. Gràcies a aquestes tasques ara mateix es poden descendre alguns barrancs de Montserrat, Els Ports, Alta Garrotxa , que originàriament no es podia o que estaven subjectes a restriccions.
Hi han organitzacions que ajudin a desenvolupar l’activitat arréu del món?
Sí, existeixen grups i organitzacions que duen a terme iniciatives privades per tal d’ ajudar a desenvopular socio-econòmicament el país que visiten i per mitjà del descens de barrancs. El nostre equip s’ anomena X-Canyon Team i està format per tècnics/ques esportives i instructors en barrancs. També hi ha un altre equip que realitza altres activitats com el NKo Team, gent activa. Els nostres projectes tenen com a objectiu explorar (realitzar noves apertures) i compartir la informació amb la gent del país que ajudem i també co organitzar events internacionals per tal de difondre aquest esport. Això els permet a ells desenvolupar la activitat i repercuteix directament en la activitat socio-econòmica de l’àrea que treballem. Tot això és un treball altruista, gràcies als sponsors disposem de material però tots els desplaçaments corren a càrrec nostre. L’ any 2008 la FEEC va entregar-nos el I Premi d’ Alt Nivell entregat a Espanya (que sapiguem) sobre el descens de barrancs per les tasques d’ ajuda al desenvolupent socio-econòmic dutes a terme en un parell d’ïlles del Mar Egeu (Grècia): Samos i Ikaria. Es van realitzar més de 15 noves apertures amb un equip força reduït. Va representar tot un èxit per a l’activitat i als practicants.
El darrer projecte ha estat co organitzar amb la Federació Francesa d’ Espelelogia, amb la qual tenim relació des de fa uns anys, el Himalayan Canyon Team (equip francés) i la NCA (Nepali Canyoning Association), la Trobada Internacional de Barrancs al Nepal i la sessió de reequipaments de tots els barrancs de la zona que van tenir lloc el passat mes d’ Abril.
X-Canyon Team i HILTI han estat els sponsors que han donat tot el material (al voltant de 2000E en total) per tal de dur a terme aquesta sessió i a més em realitzat vàries noves apertures al Nepal. Aixó permetrà que aquella zona del trekking de l’ Annapurna que la gent ja no transitava, degut a que es pot arribar quasi bé fins a Manang en 4×4, torni a revifar-se econòmicament amb aquest tipus de turisme i d’activitat.
Si voleu conèixer una mica més els nostres projectes us convido a visitar la nostra plana web http://www.barranquismo.eu/ i el nostre blog http://laurasamso.desnivel.com
Laura Samsó Des de petita té contacte amb la Natura i l’esport basic. En el seu club de muntanya realitza diferents tasques de formació i organització.
Va formar part de l’equip de competició d’esquí del Pallars Sobirà durant dos anys (anys 80).
En el 1999 s’aficiona a la curses d’orientació i participa en algun raid i marató internacional.
Vice presidenta del Canyoning Club Punt Límit http://www.canyoningclub.com
Membre fundador del Comitè de Descens de Barrancs de la FEEC l’any 2003.
DireccióTècnica del Comitè de Descens de Barrancs FEEC (2004-2009).
Coordinadora del Programa Dona i Esports de Muntanya FEEC (2006-2009) i membre del Grup Dona i Esports de Muntanya FEDME (Federació Espanyola de Muntanya i Escalada) del 2008-2009.
Creadora de Gorgs, Trobada Internacional de Canons i Barrancs i del Congrés Internacional de Canons i Barrancs.
Organitzadora i co organitzadora de Gorgs 2004-2009 i del Congrés Internacional de Canons i Barrancs (2007-2009).
Co organitzadora del RIC 2009 (Trobada Internacional de Barrancs) de Cap Verd, organitzat per ACA (American Canyoneering Association), la FFS (Fédération Française Spéléologie) i la FEEC.
Co organitzadora del RIC 2010 (Trobada Internacional de Barrancs) de Sardenya organitzat per la FFS (Fédération Française Spéléologie) i la AIC (Associació Italiana de Canons).
Co organitzadora del RIC 2011 (Trobada Internacional de Barrancs) de Nepal organitzat per l’Associació Nepalesa de Canons (NCA) amb el suport de la FFS (Fédération Française Spéléologie).
Representant a Espanya de la EFC (École Française Canyon) pertanyent a la FFS (Féderation Française Spéléologie).
Obertures de nous descensos en diferents llocs del món (Grècia, França, Cap Verd, Nepal etc) i sobretot a Espanya.
Redacció d’articles de descens de barrancs en diferents publicacions.
Producció d’audiovisuals i conferències sobre el descens de barrancs dirigits a tots els públics.
Co- autora del Manual Tècnic de Barrancs: “Canyonisme Manuel Technique”, Ed. 2007. Editat per la FFS (Fédération Française Spéléologie) i la FFME (Fédération Française Montagne et Escalade).
Autora del llibre de descens de barrancs “Gorgs i Barrancs del Pallars Jussà“, patrocinat pel Departament del Govern de l’Alt Pirineu i Aran.
Editora i maquetadora del llibre de trekking de l’ illa de Sant Antao a Cap Verd (Àfrica).
Formació de Descens de Barrancs a l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ( ECAM) – Instructora.
Assessora en descens de barrancs.
Co organitzadora mitjançant Canyoning Club del Festival de Fotografia i Cinema de Muntanya “La Mostra” de Barcelona. http://www.mostrademuntanya.cat
Altres activitats: natació, ciclisme, esquí alpí, trekking d’alta muntanya, raquetes de neu, etc.
-
- foto de Desnivel
