Si una persona es vol iniciar quin és el primer pas que ha de fer?
La iniciació a la espeleologia sol tenir diferents orígens, normalment és un amic o conegut que ens anima a practicar aquesta modalitat. La millor manera és apuntar-se a un curs dels que periòdicament realitzen les entitats excursionistes i Federació d’Espeleologia.
Quin material es necessita? Es pot llogar per les primeres sortides per veure si ens agrada?
Hi ha dos tipus de material, el personal i el col.lectiu. El material personal normalment no es lloga i es compon de vestimenta, il·luminació i material de progressió (casc, arnés, botes, roba interior adequada, etc.). El material col·lectiu normalment existeix en lloguer (cordes, material divers de progressió, instal·lació, etc.)
S’ha d’estar federat?
És imprescindible i aconsellable estar federat, ja que qualsevol problema legal o d’accidents quedaríem fora dels beneficis que permet el fet d’estar federat..
Es necessiten nocions d’escalada per fer espeleo? I nocions de salvaments?
No és imprescindible però és un valor afegit el fet de dominar la tècnica d’escalada. De fet en la majoria de coves i avencs hi ha zones on és necessària aquesta tècnica per ascedir.
A quina edat es pot començar?
Jo diria amb moltes reserves que qualsevol edat és bona a partir dels 13 anys. Jo vaig començar a aquesta edad, tot i que el nivell de les exploracions s’han d’adequar a l’edat encara que a mi m’agrada més parlar de maduresa. En qualsevol cas una persona que no és major d’edat haurà de fer una pràctica tutelada pels seus pares o tutors. En el cas de majoria d’edat lògicament és lliure de fer el que vulgui.
A Catalunya tenim coves interessants?
A Catalunya no hi ha grans cavitats si la comparació la fem a nivell planetari, però és el paradís de la diversitat en tipus de roques, ja que hi ha coves en gresos, calcàries, conglomerats, sals, etc. Hi ha també un interès científic molt gran a nivell hidrològic, paleontològic, etc.
Tothom pot practicar l’espeleologia?
L’espeleologia té un elevat nivell de exigència (física i psicològica), però hi ha molts nivells de pràctica on les persones es poden sentir còmodes. Com qualsevol activitat de risc, la maduresa de cadascú és un factor molt important.
És el mateix avenc que cova?
Des d’un punt de vista càrstic (que és com es diuen a les zones on hi ha cavitats) no hi ha diferència. Des del punt de vista de l’exploració sí, ja que els avencs tenen una tècnica de progressió diferents a les coves, però el normal és que dins d’una cavitat important et trobis amb zones de galeries horitzontals i pous verticals de manera que la progressió és mixta.
Com es forma una cova?
La formació d’una cavitat és un procés complex difícil de resumir aquí. En principi podem dir que es tracta d’un fenòmen de dissolució de la roca (calcàries, conglomerats, guixos, etc.) a través de discontinuïtats (nivells d’estrats, de tipus tectònic, etc.). Aquesta dissolució de la roca crea estructures de buits (cavitats) que poden arribar a tenir centenars de km de desenvolupament.
Quin és l’accident més comú en aquest esport?
Jo he deixat grans amics en el “camí” però afortunadament actualment no hi ha molts accidents. La caiguda en vertical, els despreniments i la pujada inesperada dels rius subterranis solen ser les causes més comuns. La pràctica del espeleobusseig té un alt risc.
Manel Montarde ha estat Cap d’unitat de l’Agència Catalana de l’Aigua i Professor del Departament de Geografía de la UAB.
Activitats i projectes
-Col.laborador de l’equip de redacció de l’estudi “L’Ordenació del Ripoll a Sabadell : Història -Urbana i Medi Ambient”.
-Integració a l`equip interdisciplinar d`hidrogeologia del Servei Geològic de Catalunya (DPTOP).
-Treball d’assessorament tècnic en el control de qualitat
-Assessor tècnic de l`empresa de consultoria medioambiental G.F.E. Associats Consultors.
-Memòria i mapa de la hidrogeologia de l’aqüífer de Uelhs deth Joèu.
-Membre de l`Equip interdisciplinar que creà El Carst Experimental de Rellinars amb el suport del Servei Geològic de Catalunya.
-Responsable del treball de camp i verificació de l`instrumental analític del Servei Geològic de Catalunya a l`estudi de la Hidrogeologia Càrstica de la Val d`Aran.
-Col.laborador de l`equip de treball de la Generalitat de Catalunya que col.labora amb el Ministeri de Cultura d`Espanya amb la fí de minimitzar les afeccions ambientals (mal de la pedra) al conjunt arquitectònic romànic de Santo Domingo de Silos (Burgos).
-Responsable de la posada en funcionament de la metodologia analítica dels traçats químics en conques experimentals amb la col.laboració de Laboratori Subterràni de Moulis (França) del C.N.R.S.
-Membre fundador del Grup Internacional de Treball en Conques Experimentals (GITICEK). Grup de treball reconegut per la Unió Internacional d`Espeleologia.
-Membre fundador i vice-president (1998-2000) de la Societat Espanyola d’Espeleologia i Ciències del Karst.
-Col.laborador de l`equip internacional que estudia els intercanvis de fluids i matèria en medis càrstics : “EXCHANGE OF MATTER ANS FLUIDS MOTION IN KARSTIC MEDIA”. Projecte de la Unió Europea: HUMAN CAPITAL AND MOBILITY, Nº ERBCHBICT930308.
-Assessor ambiental per G.F.E. CONSULTORS ASSOCIATS S.A. en el programa d`estalvi d`aigua a la indústria de l`Institut Català de l`Energía .
-Col.laborador en l‘estudi de la incidència dels abocaments d`En Codina, Coll de la Botella i Envalira, i nucli industrial de La Comella (Andorra). Per ECOTEC S.A. d`Andorra.
Publicacions
-“Contribució al coneixement de la hidrogeologia càrstica del límit occidental de Serra Tendereña”, Espeleòleg , núm.(34-35), pàg. 192-212.
- “Les deus de la Riera de Rellinars”, Guia excursionista, pàg. 29-31 UES.
Col.laboració amb els autors (Freixes, A., i Cervelló, J.M.) (1993) Domini Càrstic “Historia Natural dels Països Catalans, vol II, pàg. 460-513. Fundació Enciclopedia Catalana.
-Elementos de la hidrogeología del karst de alta montaña pirenaica (macizos de Tendeñera y Alto Ésera). Atti Convegno Internacionale sul Carso di Alta Montagna, Imperia.
-Evolution and dynamics of a karst in the Pyrenees: Arañonera, Alba and Guells de Jueu. 9º Congreso Internacional de Espeleología, Barcelona.
-El karst de la Espluga de Francolí: características físicas e hidrogeológicas. Interés en la educación ambiental. Contribución del estudio científico de las cavidades kársticas al conocimiento geológico, Nerja (Málaga), Patronato de la Cueva de Nerja, Instituto de Investigación, 1999.
-“Contribució al coneixement de la hidrogeologia càrstica del límit occidental de serra Tendeñera.” Espeleòleg 34: 192-212.
